El mateix any que es va formalitzar el Col·lectiu Ovidi Montllor es va elaborar la primera Guia de músics i cantants en valencià, publicada com a llibre per L’Avanç i acompanyada d’un CD amb 25 cançons. En 2010 se’n va fer una segona versió de la guia, àmpliament repartida en institucions i associacions i en àmbits professionals com el Mercat de Música Viva de Vic i la Fira Mediterrània de Manresa.

La creació dels Premis Ovidi per promocionar i donar prestigi a la cultura valenciana, ha esdevingut en imprescindible per a la creació d’un arxiu discogràfic en valencià molt complet, atés que cada any arreplega amb meticulositat tota aquella obra musical publicada al País Valencià, siga en format single, EP o LP. Els Premis Ovidi han demostrat la seua fortalesa més enllà del moment polític que ha viscut en cada període. De fet, la Generalitat va tractar de ‘comprar’ la marca, però el COM, encertadament, va mantindre la seua independència. Els fets demostren que era necessària esta distància amb el poder polític, que en mans de l’actual govern del PP no ha dubtat a aniquilar els Premis Carles Santos i, pitjor encara, menysprear el valencià com a llengua pròpia dels valencians. La consulta de la llengua base n’és un bon exemple.

En 2006 Escola Valenciana va guardonar el Col·lectiu Ovidi Montllor per fomentar “l’Ús Social del Valencià”, mentre que en 2020 l’associació el Tempir va reconéixer la seua tasca atorgant-li, en la huitena edició, el premi de País.

Contràriament al que es podria pensar, el pas del temps ha esdevingut un revulsiu per al COM, que tan sols en els últims tres anys ha duplicat el nombre d’associats, passant dels vora cent que el formaven l’any 2022 als dos-cents actuals, xifra que van assolir fa pocs dies.

Foto de la darrera edició dels Premis Ovidi, la dinovena edició celebrada a Gandia. Foto © Julio Cebolla

Vint anys del naixement del COM

Guanyadors dels XIX Premis Ovidi

Finalistes dels XIX dels Premis Ovidi

COMcert pels innocents

19 de gener, la gala dels Premis Ovidi