Seserino, Andreu Valor i Malifeta encapçalen les nominacions dels XXI Premis Ovidi
- El jurat ha valorat 217 treballs, 112 dels quals de llarga durada, la xifra més alta dels darrers deu anys, en una edició que confirma la renovació i el múscul artístic de l’escena musical en valencià.
- El Col·lectiu Ovidi Montllor lliurarà els guardons el dissabte 21 de novembre, a les 19 h, al Teatre Auditori de Dénia, amb el suport de l’Ajuntament de Dénia i de Caixa Popular.
- Remigi Palmero rebrà a títol pòstum el Premi Trajectòria; Fermín Muguruza, el Premi Guillem Agulló, i el periodista Vicent Xavier Contrí, el Premi Suport a la Música en Valencià.
València, divendres 13 de novembre de 2026
Seserino, amb quatre nominacions, i Andreu Valor i Malifeta, amb tres cadascun, encapçalen la llista de finalistes dels XXI Premis Ovidi, que el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià (COM) lliurarà el dissabte 21 de novembre, a les 19 h, al Teatre Auditori de Dénia, amb el suport de l’Ajuntament de Dénia i de Caixa Popular. El jurat ha triat 51 candidatures en tretze categories d’entre els 217 treballs publicats l’últim any.
Seserino opta als guardons de Millor Cançó, per «Autoretrat», i de Millor Lletra, per «L’amor quan mor», i el seu disc Les arts és també finalista en les dos categories visuals: Disseny de portada i Videoclip. Andreu Valor competeix amb Els camins que elegim en Millor disc de Cançó i en Millors Arranjaments i Producció, i amb «Sort que et tinc a tu» en Millor Cançó. Malifeta, per la seua banda, és finalista en Millor disc de Mestissatge amb Brega, i en Millor Cançó i Millor Lletra amb dos temes del mateix treball. Amb dos nominacions figuren Feliu Ventura, Tomàs de los Santos, Maria Faubel, Pep Gimeno Botifarra, Titana, Naina, Quinto i AnimalPersona.

Una escena que es renova
El veredicte dibuixa una escena en plena renovació. El jurat destaca l’alt nombre de propostes valorades en la categoria de Revelació, 31, un indicador que cada vegada són més els projectes nous que s’estrenen discogràficament. Hi opten Drasen, Low Kost, No som de Seattle i Tarongers.
Al mateix temps, artistes que fa poc eren promeses competeixen ara en les categories principals. Quinto, guanyador del premi Revelació en 2024, i Naina, finalista en eixa categoria l’any passat, opten enguany a Millor disc de Pop i a Millors Arranjaments i Producció. Completen la categoria de Pop AnimalPersona i Júlia, que torna a la final cinc anys després de la seua última nominació.
En Cançó, una de les categories on el jurat reconeix que el veredicte ha sigut més difícil, competeixen Andreu Valor, Feliu Ventura, Maria Faubel i Tomàs de los Santos. En Folk, els finalistes són Jonatan Penalba, Pep Gimeno Botifarra, Titana i Xiomara Abello.
En Hip hop i Electrònica hi ha Aina Koda, Frida, Sociologia Animal i Tesa; en Mestissatge, Cactus, La Fulla, Malifeta i Rascanya Sound, i en Rock, Arre A.K., Hey Zuri, Lespurna i Romàntic Dimoni. La categoria de Música Familiar reuneix Ramonets, Verdcel i el treball conjunt de Xavi Mata, David Reig i Raquel Maruenda.
A Millor Cançó opten «Ai mareta», d’Abril amb Pep Gimeno Botifarra i Figa Flawas; «Sort que et tinc a tu», d’Andreu Valor; «Brega», de Malifeta, i «Autoretrat», de Seserino. En Millor Lletra, el jurat ha seleccionat «Com un sol segant el cel», de Feliu Ventura; «De nit», de Malifeta; «L’amor quan mor», de Seserino, i «Cançó urgent per a una absència», de Tomàs de los Santos.
En Millors Arranjaments i Producció competeixen Andreu Valor, Elies Monxolí amb Univers Kavafis, Naina i Quinto.
112 discos de llarga durada
El jurat ha valorat un total de 217 treballs: 112 de llarga durada, el nombre més alt dels darrers deu anys, i 105 senzills digitals. L’elevat nombre de propostes ha fet molt difícil el veredicte en algunes categories, especialment en Disc de Cançó i Disc de Pop, on s’han quedat sense nominació treballs que un altre any podrien haver sigut, fins i tot, guanyadors. “Un fet que revela el múscul artístic de l’escena malgrat la precarietat de la indústria musical autòctona i la falta de suport institucional”, ha explicat el president del COM, Jesús Barranco.
Les quatre nominacions d’Helga Ambak
Les categories visuals han crescut de manera notable: s’hi han valorat 46 treballs en Disseny de portada, 12 més que en 2025, i 57 en Videoclip, 26 més que l’any passat. Helga Ambak acumula quatre de les huit nominacions: dos en Disseny, per Carrer del Ravalet, de Pep Gimeno Botifarra, i Les arts, de Seserino, i dos en Videoclip, per «Autoretrat», de Seserino i Abril, i «La llum en el present», de Titana. En Disseny completen la llista Enric Alepuz, per Plena, de Gem, i Maria Varó (d’Matinada estudi), per Miralls, de Maria Faubel. En Videoclip, Marcos Bañó i Aina Monferrer, per «Foucault», de Palmer, i Podenco, per «Un món feliç», d’AnimalPersona.
Els premis honorífics i l’actuació de la gala
El Premi Trajectòria reconeix Remigi Palmero, una de les veus imprescindibles del rock mediterrani valencià, que va faltar el passat 24 de gener a Alginet, el mateix dia que complia 76 anys. Pioner del pop i el rock en valencià des de finals dels anys seixanta, primer amb Els 5 Xics i després en solitari, és l’autor d’Humitat relativa (1979), considerat un dels treballs més influents del pop estatal.
Fermín Muguruza rebrà el Premi Guillem Agulló, que el COM va incorporar l’any passat als Premis Ovidi per a distingir persones i col·lectius implicats en el compromís social i la lluita contra el feixisme.
El Premi Suport a la Música en Valencià serà per al periodista Vicent Xavier Contrí, per la seua tasca de difusió i acompanyament de l’escena musical valenciana. Contrí serà homenatjat a la ciutat on va nàixer i a la comarca, la Marina Alta, on ha impulsat nombroses iniciatives culturals, com l’Almadrava Rock.
L’estel roig de la gràfica d’enguany, obra de Cèsar Amiguet, és un homenatge a Remigi Palmero, Fermín Muguruza i Guillem Agulló. La gala serà conduïda per Amàlia Garrigós, i Òscar Briz ha format la banda que interpretarà temes de Palmero entre altres. Serà acompanyat de Marina Alcantud al teclat, Sílvia Martí a la bateria i Mamen Bautista al baix.

