Amb estudis de guitarra clàssica, a finals dels 70 Enric Casado va començar a participar com a guitarrista, i de vegades percussionista, en alguns grups de folk valencians.

Durant els 80, forma part de diversos grups de pop-rock: Nagasaki, Sin comentarios, Al este del Edèn… Després deixa la música en directe durant uns anys, fins que en 2005 grava amb Ernesto Ruiz en “bmStudios” un CD titulat Canciones Perdidas. En 2011 comença de nou a compondre i interpretar en directe cançons tant amb lletres pròpies com de poetes.

Després de la gravació al programa Passa’m la lletra de Sucro TV, on interpreten un tema basat en un poema de Vicent Andrés Estellés, Salvador Lamolda “Modu” (dolçaina, saxo, flabiol… ) decidim formar el grup “Guitarres i dolçaines”, en el qual intenten conjugar la tradició de la música valenciana amb sons moderns de folk. Gravarem un EP digital amb sis cançons, titulat “Estàs avisat, conté cançons compromeses“.

En el seu projecte musical ha anat musicant poesia de poetes, escrivint cançons amb lletres pròpies i fent alguna versió de temes que l’agraden. Amb la seua música intenta reflectir solidaritat i compromís, i busque en tot moment portar al públic a un viatge reivindicatiu, emocional i humà a través del nostre país i la nostra llengua.

En l’actualitat participa, com a cantant i guitarra, en els espectacles de poesia escènica “Ovidianes”, “Romanços” i “Poetes nostes” amb David Vid, i en els darrers espectacles estrenats, “Fusterianismes” i “1942. Miguel-Ovidi“, amb Vicent Camps i David Vid

També forma un duet amb la seua filla, Elena Casado, a qui també acompanya quan actua en solitari, tant com a cantant com en els seus espectacles poètics.

Acompanya en moltes ocasions amb la guitarra a poetes quan reciten.