Rapsode, apassionat de l’oralitat, de la cançó i de la poesia, es considera un contador d’històries, en vers i en prosa. Conta contes i diu versos per qualsevol racó. Els escenaris són un espai natural i segueix pensant que el fet oral és el que retè la memòria. Admira artistes i admira comediants. Editor, escriptor, poeta, rapsode, versador d’albaes, investigador, recopilador de versos, dites, romanços i tot allò que tinga a veure amb la tradició i les arrels i gestor cultural, ha fet de la cultura i la paraula dita el seu món.

Ha col·laborat amb altres mitjans de comunicació, tant en televisió com en ràdio (Riberaexpress, Ribera TV, Canal 9, Ràdio Pego…). Ha creat guions per a televisions locals, ràdios i per a grups de teatre aficionat. Ha publicat el text teatral Uns pecats quasi capitals, el cançoner i estudi de l’obra d’Ovidi Montllor en el llibre Ovidianes. Cançons, el llibre d’investigació històrica Història de les falles de Carcaixent i el poemari Teatre d’impostures, a més a més d’haver publicat en els llibres corals Per l’escletxa que ens fibla, Impostures, blablablismes i altres koales i De res poetica. Ha estat fundador i organitzador del Festival Invers de poesia de Carcaixent i del Festival de teatre de carrer Urbaescenes des de la seua creació, així com del Festival Envers d’oralitat de Cullera. També va ser director de l’Aula de teatre i de l’Escola de narració oral de la Societat Coral el Micalet, així com del grup d’oralitat Paraula Viva. Dirigeix i coordina diversos grups d’aprenentatge de l’art de recitar i parlar en públic així com, també, clubs de lectura.

Com a rapsode i contador és coautor, junt amb Jesús Mondria, dels espectacles poètics musicals Pròxima poesia, Pròxim Vers i Pròxima íntima. També ha estat coautor de l’espectacle Cartes a l’Ovidi, junt amb el cantautor Bertomeu i d’Ovidianes, amb el cantautor Enric Casado, amb qui també ha creat Romanços, Poetes nostres i Paraules. Els darrers espectacles estrenats són Fusterianismes i 1942. Miguel-Ovidi.