Rafa Xambó
La seua trajectòria musical comença a la dècada dels 70, formant part dels cantants de la segona generació de la Nova Cançó, amb un repertori de cançons reivindicatives i interpretades en valencià.
En 1974 va guanyar el Primer Premi del Festival de Noves Veus (Sabadell).
En 1975 va ser entrevistat per a la primera pel·lícula documental comercial encatalà, La Nova Cançó, de Francesc Bellmunt.
El 1992 coprodueix un disc amb Juli Bustamante (Ciutat Magnètica, editat per Picap ) on canta una versió de Lou Reed i col·labora en altres cançons com a lletrista.
Després de dècades de silenci musical, a l’estiu del 2002 va treure el disc 7 acústics (PM produccions) que va tenir molt bona acollida entre el públic i la crítica. El disc va ser triat per la crítica com un dels millors discos de cançó d’autor de l’any 2002, i va quedar quart en la selecció de la revista Enderrock.
Des de llavors, ha publicat un total de 9 discos fins que l’any 2024 va anunciar la seua retirada dels escenaris, que no de la música. De fet, ha publicat en 2025 el single Luxúria, amb música electrònica.
Discografia
- 7 acústics (PM produccions, 2002)
- Dies Oberts (Cambra Records, 2003)
- Cançons de la memòria trista ( Picap , 2006)
- Andanes (Picap, 2010)
- T’estimo tant. Sonets de Shakespeare (Comboi Records, 2013)
- Llibertat! (Cilestis, Picap, 2015)
- La dansa d’un temps nou (Stanbrook, 2021)
- Cantata de València (Stanbrook, 2022)
- Últimes cançons (Stanbrook, 2023)